Hi ha una paradoxa molt interesssant en tot el moviment del basquetbol actual. Tot aquest moviment, amb el bàsquet FIBA i el de la NBA, resulta que fa tornar bojos a la gran majoria de clubs, gràcies al "lockout", un fals mirall del potencial de la NBA. Equips com el CSKA de Moscow, ASVEL Villerbaune, Reial Madrid o els equips turcs, començant per el Besitkas, que volen jugar la Final Four d'Istambul 2012, estan jugant molt fort en un negoci on es mouen molt diners però on sembla obliden que invertir els diners i no ser campió de res es com quedar-se igual. Pot ser es veritat que hi ha un component de màrqueting (Deron Williams a Istambul o els 30 dies que volen a Kobe Bryant a Itàlia) o estratègics (cas de Rudy Fernández amb el Reial Madrid). Pot ser, però ....
Tots aquests equips que han fixat jugadors amb contracte NBA, amb uns objectius difícils d'aconseguir, depenen d'uns senyors, a un despatx, es possin d'acord en una reunió. Es clar, de moment, no s'han possat d'acord i tenen jugadors de la sobrevalorada NBA, però que passaria si aquests senyors del despatx avui, demà, al gener, acordessin un pacte per reiniciar la competició americana?. Doncs que es trobarien sense el seus nous jugadors franquicies i sense recamvi al mercat de jugadors, per que no creureu que un jugador amb 2 contractes signats renunciarà al de la millor del món per jugar amb un contracte a la lliga turca o francesa, per exemple, i que li pugui tancar les portes de la NBA?.
I aquesta paradoxa em porta a un tema bàsic,que es la planificació d'un club. Com podem estar satisfets de que un equip de Eurolliga pugui no tenir en compte aquesta perdua de jugador important per els seus objectius de club?. Es aquest mirall on es miren els gestors dels equips de "barri" (substantiu carinyòs a aquells clubs que no tenen la entitat suficient per estar en una Lliga EBA o LEB)?. La meva resposta personal es si.
Aquests clubs no planifiquen els detalls i viuen al dia, tal i com fan els clubs que formen "el club del lockout", no pensan que el treball actual en un club es la herència del demà i que ser els millors d'aquesta manera avui et pot provocar ser els últims, els següents 7 demàs.
I la paradoxa està, interessos personals i econòmics a part, en, que va ser primer, el jugador o l'equip?
