Com ja ve essent
tradicional, el meu article a Segons de Possessió, una vegada finalitzats els
Premis Molt Bàsquet, tindrà en aquesta edició una combinació d’entrades i
sortides que d’immediat podreu conèixer.
Només començar vull agrair tot l’esforç fet per els membres de l’Associació d’Història del Basquetbol Colomenc en aquests Premis, que han estat força, però que força be, en aquesta edició, i per el meu “partenaire”, el Domingo Rodríguez, cada vegada més fresc en la presentació dels Premis i a que a la propera edició el veig presentant els Premis en solitari o qui sap, en companyia de la Sandra Sabatés, pot ser ...... Agrair també la consistència de treball i anímica de la Lola Garrido i del “nou fitxatge”, el Pedro Gonzalez, “l’home de les mil fotos”, també incansable. Gràcies a tots!!!.
Aquesta edició ha tingut la presència de la nostra alcaldessa, Núria Parlon, que ens va voler acompanyar en aquesta festa anual del basquetbol colomenc, del president de la Federació Catalana, Joan Fa, per primer cop en la història dels Premis Molt Bàsquet. Com sempre, el regidor d’esports i educació, Diego Arroyo, amb el seu incansable suport a l’esport colomenc i dos regidors més, que sempre intenten estar amb nosaltres cada any, la regidora de cultura, Petra Jimenez, i el regidor de participació ciutadana, Siscu Sánchez, un altre home d’esport.
Fets els agraïments, cal dir que, des de la organització dels Premis Molt Bàsquet ens fa molta il·lusió els comentaris de suport una vegada finalitzada la gala. Es un gran motiu per seguir treballant, malgrat els Premis continuen creixent i l’abast de millora cada vegada es superior, el que crea un nivell alt d’expectació en l’exterior, que arribarà un moment, possiblement no gaire lluny, no siguem capaços de mantenir aquesta expectatives, però això es una altra història....
Em voldria centrar en dos aspectes del Premis. Els dos creats des del meu punt de vista de voler millorar el que no surt be, i alguns dels assistents ho saben, personalment no vaig acabar content al final dels Premis. Be, content si. Es impossible no estar content si tens gent que t’anima, ja sigui en persona o posteriorment per missatge (que gran es la tècnica!!!), quan ja ho estàs madurant tot.
Els dos aspectes estan relacionats i ens porten a fer entendre el per què dels Premis Molt Bàsquet. Son uns premis per el basquetbol colomenc, per fer un homenatge a tot el treball d’una temporada. Que ningú pensi que son per lluir-nos. Nosaltres amb molts més errors que encerts, però amb molta il·lusió. Una il·lusió que no sembla ser compartida per cert sector, que no acaba de entendre la dificultat per organitzar un acte dedicat a ells mateixos, on dona el mateix si guanyes tres premis com si cap (que això no son els Oscars!!!).
I aquesta es la gran diferència de mentalitat dins del basquetbol colomenc. El meu desig, per la propera edició es molt clar: Girem-nos cap el basquetbol colomenc, ja!!!.
Només començar vull agrair tot l’esforç fet per els membres de l’Associació d’Història del Basquetbol Colomenc en aquests Premis, que han estat força, però que força be, en aquesta edició, i per el meu “partenaire”, el Domingo Rodríguez, cada vegada més fresc en la presentació dels Premis i a que a la propera edició el veig presentant els Premis en solitari o qui sap, en companyia de la Sandra Sabatés, pot ser ...... Agrair també la consistència de treball i anímica de la Lola Garrido i del “nou fitxatge”, el Pedro Gonzalez, “l’home de les mil fotos”, també incansable. Gràcies a tots!!!.
Aquesta edició ha tingut la presència de la nostra alcaldessa, Núria Parlon, que ens va voler acompanyar en aquesta festa anual del basquetbol colomenc, del president de la Federació Catalana, Joan Fa, per primer cop en la història dels Premis Molt Bàsquet. Com sempre, el regidor d’esports i educació, Diego Arroyo, amb el seu incansable suport a l’esport colomenc i dos regidors més, que sempre intenten estar amb nosaltres cada any, la regidora de cultura, Petra Jimenez, i el regidor de participació ciutadana, Siscu Sánchez, un altre home d’esport.
Fets els agraïments, cal dir que, des de la organització dels Premis Molt Bàsquet ens fa molta il·lusió els comentaris de suport una vegada finalitzada la gala. Es un gran motiu per seguir treballant, malgrat els Premis continuen creixent i l’abast de millora cada vegada es superior, el que crea un nivell alt d’expectació en l’exterior, que arribarà un moment, possiblement no gaire lluny, no siguem capaços de mantenir aquesta expectatives, però això es una altra història....
Em voldria centrar en dos aspectes del Premis. Els dos creats des del meu punt de vista de voler millorar el que no surt be, i alguns dels assistents ho saben, personalment no vaig acabar content al final dels Premis. Be, content si. Es impossible no estar content si tens gent que t’anima, ja sigui en persona o posteriorment per missatge (que gran es la tècnica!!!), quan ja ho estàs madurant tot.
Els dos aspectes estan relacionats i ens porten a fer entendre el per què dels Premis Molt Bàsquet. Son uns premis per el basquetbol colomenc, per fer un homenatge a tot el treball d’una temporada. Que ningú pensi que son per lluir-nos. Nosaltres amb molts més errors que encerts, però amb molta il·lusió. Una il·lusió que no sembla ser compartida per cert sector, que no acaba de entendre la dificultat per organitzar un acte dedicat a ells mateixos, on dona el mateix si guanyes tres premis com si cap (que això no son els Oscars!!!).
I aquesta es la gran diferència de mentalitat dins del basquetbol colomenc. El meu desig, per la propera edició es molt clar: Girem-nos cap el basquetbol colomenc, ja!!!.
Girémonos hacia el baloncesto colomense, ya!!!.
Cómo ya viene siendo tradicional, mi artículo en Segons de Possessió,
una vez finalizados los Premis Molt Bàsquet, tendrá en esta edición
una combinación de entradas y salidas que de inmediato podréis conocer.
Sólo empezar quiero agradecer todo el esfuerzo hecho por los miembros de l’Associació d’Història del Basquetbol Colomenc en estos Premis, que ha sido mucho, pero que muy mucho, en esta edición, y para mi “partenaire”, Domingo Rodríguez, cada vez más fresco en la presentación de los Premis y a que en la próxima edición lo veo presentando los Premis en solitario o quien sabe, en compañía de Sandra Sabatés, puede ser ...... Agradecer también la consistencia de trabajo y anímica de Lola Garrido y del “nuevo fichaje”, Pedro Gonzalez, “el hombre de las mil fotos”, también incansable. Gracias a todos!!!.
Esta edición ha tenido la presencia de nuestra alcaldesa, Núria Parlon, que nos quiso acompañar en esta fiesta anual del baloncesto colomense, del presidente de la Federació Catalana, Joan Fa, por primera vez en la historia de los Premis Molt Bàsquet. Cómo siempre, el regidor de deportes y educación, Diego Arroyo, con su incansable apoyo al deporte colomense y dos regidores más, que siempre intentan estar con nosotros cada año, la regidora de cultura, Petra Jimenez, y el regidor de participación ciudadana, Siscu Sánchez, otro hombre de deporte.
Hechos los agradecimientos, hay que decir que, desde la organización de los Premis Molt Bàsquet nos hace mucha ilusión los comentarios de apoyo una vez finalizada la gala. Es un gran motivo para seguir trabajando, a pesar de los Premis continúan creciente y el alcance de mejora cada vez es superior, lo que crea un nivel alto de expectación en el exterior, que llegará un momento, posiblemente no muy lejos, no seamos capaces de mantener esta expectativas, pero esto es otra historia....
Me querría centrar en dos aspectos del Premis. Los dos creados desde mi punto de vista de querer mejorar lo que no sale bien, y algunos de los asistentes lo saben, personalmente no acabé contento al final de los Premis. Bien, contento sí. Es imposible no estar contento si tienes gente que te anima, ya sea en persona o posteriormente por mensaje (que grande se la técnica!!!), cuando ya lo estás madurando todo.
Los dos aspectos están relacionados y nos traen a hacer entender el porque de los Premis Molt Bàsquet. Son unos premios para el baloncesto colomense, para hacer un homenaje a todo el trabajo de una temporada. Que nadie piense que son para lucirnos. Nosotros, con muchos más errores que aciertos, pero con mucha ilusión. Una ilusión que no parece ser compartida por cierto sector, que no acaba de entender la dificultad para organizar un acto dedicado a ellos mismos, donde da lo mismo si ganas tres premios como si ninguno (que esto no son los Oscars!!!). Y esta es la gran diferencia de mentalidad dentro del baloncesto colomense. Mi deseo, para la próxima edición es muy claro: Girémonos hacia el baloncesto colomense, ya!!!.
Sólo empezar quiero agradecer todo el esfuerzo hecho por los miembros de l’Associació d’Història del Basquetbol Colomenc en estos Premis, que ha sido mucho, pero que muy mucho, en esta edición, y para mi “partenaire”, Domingo Rodríguez, cada vez más fresco en la presentación de los Premis y a que en la próxima edición lo veo presentando los Premis en solitario o quien sabe, en compañía de Sandra Sabatés, puede ser ...... Agradecer también la consistencia de trabajo y anímica de Lola Garrido y del “nuevo fichaje”, Pedro Gonzalez, “el hombre de las mil fotos”, también incansable. Gracias a todos!!!.
Esta edición ha tenido la presencia de nuestra alcaldesa, Núria Parlon, que nos quiso acompañar en esta fiesta anual del baloncesto colomense, del presidente de la Federació Catalana, Joan Fa, por primera vez en la historia de los Premis Molt Bàsquet. Cómo siempre, el regidor de deportes y educación, Diego Arroyo, con su incansable apoyo al deporte colomense y dos regidores más, que siempre intentan estar con nosotros cada año, la regidora de cultura, Petra Jimenez, y el regidor de participación ciudadana, Siscu Sánchez, otro hombre de deporte.
Hechos los agradecimientos, hay que decir que, desde la organización de los Premis Molt Bàsquet nos hace mucha ilusión los comentarios de apoyo una vez finalizada la gala. Es un gran motivo para seguir trabajando, a pesar de los Premis continúan creciente y el alcance de mejora cada vez es superior, lo que crea un nivel alto de expectación en el exterior, que llegará un momento, posiblemente no muy lejos, no seamos capaces de mantener esta expectativas, pero esto es otra historia....
Me querría centrar en dos aspectos del Premis. Los dos creados desde mi punto de vista de querer mejorar lo que no sale bien, y algunos de los asistentes lo saben, personalmente no acabé contento al final de los Premis. Bien, contento sí. Es imposible no estar contento si tienes gente que te anima, ya sea en persona o posteriormente por mensaje (que grande se la técnica!!!), cuando ya lo estás madurando todo.
Los dos aspectos están relacionados y nos traen a hacer entender el porque de los Premis Molt Bàsquet. Son unos premios para el baloncesto colomense, para hacer un homenaje a todo el trabajo de una temporada. Que nadie piense que son para lucirnos. Nosotros, con muchos más errores que aciertos, pero con mucha ilusión. Una ilusión que no parece ser compartida por cierto sector, que no acaba de entender la dificultad para organizar un acto dedicado a ellos mismos, donde da lo mismo si ganas tres premios como si ninguno (que esto no son los Oscars!!!). Y esta es la gran diferencia de mentalidad dentro del baloncesto colomense. Mi deseo, para la próxima edición es muy claro: Girémonos hacia el baloncesto colomense, ya!!!.
