L'afecte que li professo a la Copa SCG és immens. És l'objectiu aconseguit per fi, després d'intercanvi d'idees i propostes en “petit comitè” entre responsables esportius de clubs i no esportius, entrenadors i algun jugador espavilat que després acabaria sent entrenador. És el torneig del consens, el de la unió dels clubs, el poder asseure en una taula als clubs colomencs, amb més o menys interès, sense retrets i amb ànima constructiva. M'enorgulleix que mitjançant www.territoribc.com, haver pogut liderar aquesta iniciativa, on no totes les parts implicades han entès el significat d'aquesta competició, la qual pot explicar-se des d'un torneig de pretemporada fins a la gran festa dels clubs. Cadascú pot interpretar-ho com vulgui però la realitat és que des de la dècada dels 80, quan l'enyorada lliga escolar existia, mai s'ha aconseguit realitzar, de manera oficial, una competició amb la participació de tots els clubs colomencs.
Envejo la Copa Badalona, que malgrat tenir un enfocament molt diferent a la nostra, se segueix mantenint després de 26 edicions. I aquesta enveja sana és perquè la Copa Badalona ha aconseguit unir les diferents capes esportives, polítiques i estructurals per madurar la competició durant més d'un quart de segle.
És evident que els nostres veïns no ho van haver de tenir fàcil en els inicis com nosaltres no ho vam tenir fàcil tampoc. Vèncer aquesta situació especial de desconfiança que existeix en el bàsquet colomenc i que ara, m'enorgulleix dir que ja no ho és tant i convèncer a la classe política governant de la ciutat que el projecte és bo per a la promoció del bàsquet de Santa Coloma van ser els objectius inicials a superar.
Però quatre edicions més tard els problemes per organitzar la Copa SCG segueixen estant presents. És igual que no tots els clubs entenguin el significat de la competició, això és el de menys, existeix el dret a triar i a respectar i així ha de ser, però no és igual el seguir trobant traves en els llocs on s'han de trobar mans esteses. Ja no. 4 anys més tard, ja no.
Per això, com a responsable de la idea i l'organització de la Copa SCG, he decidit frenar. La meva capacitat per entendre el perquè de la falta de suport ha depassat el got de la paciència (és molt possible que tingui poca capacitat per entendre però us asseguro que el que si que tinc és molta paciència) i si en cada edició no avancem és perquè o no s'entén el projecte o no interessa entendre-ho.
La propera edició ja no tindrà el segell territoribc.com. Tal vegada sigui el moment que algú agafi el testimoni o no, de la propera edició. Si és així, tindrà tot el meu suport, si no és així, tindré la impressió, que en aquests anys, s'ha seguit sense avançar en l'esport de la ciutat, i especialment en el nostre benvolgut bàsquet. I cada dia que passa sense avançar, es difumina una mica més el color del bàsquet colomenc, encara que malgrat això aplicarem la famosa frase de Pat Riley: “No pots triar la manera de perdre, però si pots triar com recuperar-te per guanyar la propera vegada”
El final personal de la Copa SCG
A punto de empezar la cuarta edición de la Copa SCG, con una preparación interminable, y que a dia de hoy no está asegurada la realización de la segunda parte, de junior a premini, llega el momento de hacer balance y tomar decisiones ante un inminente futuro.
El cariño que le profeso a la Copa SCG es inmenso. Es el objetivo conseguido por fin, después de intercambio de ideas y propuestas en “petit comité” entre responsables deportivos de clubes y no deportivos, entrenadores y algún jugador avispado que luego acabaría siendo entrenador. Es el torneo del consenso, el de la unión de los clubes, el poder sentar en una mesa a los clubes colomenses, con más o menos interés, sin reproches y con alma constructiva. Me enorgullece que a través de www.territoribc.com, haber podido liderar esta iniciativa, donde no todas las partes implicadas han entendido el significado de esta competición, la cual puede explicarse desde un torneo de pretemporada hasta la gran fiesta de los clubes. Cada cual puede interpretarlo como quiera pero la realidad es que desde la década de los 80, cuando la añorada liga escolar existía, nunca se ha conseguido realizar, de manera oficial, una competición con la participación de todos los clubes colomenses.
Envidio la Copa Badalona, que pese a tener un enfoque muy diferente a la nuestra, se sigue manteniendo en después de 26 ediciones. Y esta envidia sana es porque la Copa Badalona ha conseguido unir las diferentes capas deportivas, políticas y estructurales para madurar la competición durante más de un cuarto de siglo.
Es evidente que nuestros vecinos no lo tuvieron que tener fácil en los inicios como nosotros no lo tuvimos fácil tampoco. Vencer esa situación especial de desconfianza que existe en el baloncesto colomense y que ahora, me enorgullece decir que ya no lo es tanto y convencer a la clase política governante de la ciudad de que el proyecto es bueno para la promoción del baloncesto de Santa Coloma fueron los objetivos iniciales a superar.
Pero cuatro ediciones más tarde los problemas para organizar la Copa SCG siguen estando presentes. Da igual que no todos los clubes entiendan el significado de la competición, eso es lo de menos, existe el derecho a elegir y a respetar y así debe ser, pero no da igual el seguir encontrando trabas en los lugares donde se deben encontrar manos tendidas. Ya no. 4 años más tarde, ya no.
Por ello, como responsable de la idea y la organización de la Copa SCG, he decidido frenar. Mi capacidad para entender el porque de la falta de apoyo ha rebasado el vaso de la paciencia (es muy posible que tenga poca capacidad para entender pero os aseguro que lo que sí que tengo es mucha paciencia) y si en cada edición no avanzamos es porque o no se entiende el proyecto o no interesa entenderlo.
La próxima edición ya no tendrá el sello territoribc.com. Tal vez sea el momento que alguien coja el testigo o no, de la próxima edición. Si es así, tendrá todo mi apoyo, si no es así, tendré la impresión, de que en estos años, se ha seguido sin avanzar en el deporte de la ciudad, y especialmente en nuestro querido baloncesto. Y cada día que pasa sin avanzar, se difumina un poco más el color del baloncesto colomense, aunque pese a ello aplicaremos la famosa frase de Pat Riley: “No puedes elegir el modo de perder, pero si puedes elegir cómo recuperarte para ganar la próxima vez”
