divendres, 15 d’agost del 2014

Un primera fase raonable

La Federació Catalana de Basquetbol va decidir, en aquesta nova temporada, rectificar el funcionament de la primera fase de les categories de promoció donant, baix el meu punt de vista, en gir efectiu i efectista, que es necessitava des de la implantació a la temporada passada. 

Pels qui no recordin que va passar, els hi resumeixo de manera ràpida: La Federació Catalana va decidir retallar la primera fase de la competició a només una volta, reduint els partits, de l’octubre al desembre a la meitat i jugant-se entre 5 i 6 partits en aquests 3 mesos. 

La Federació, a qui no se li pot negar que es immòbil, va argumentar, entre d’altres motius, la desigualtat entre equips, al ser una primera fase sense claredat en el nivell competitiu dels equips. O sigui, de que serveix jugar la segona volta si a la primera volta, un equip ha perdut de 50?. Més o menys, aquesta era un dels motius que algú, no la Federació oficialment, argumentava per fer aquest canvi. Bé, com entrenador formador i amb el cul rascat d’asseure’m a una banqueta, i sense ànim de ser portaveu de la resta de col·legues entrenadors, malgrat crec que coincidim, al menys amb els molts que vaig parlar en el seu moment, el meu plantejament es aquest: 

1.Tots els jugadors entrenen per competir, des de premini fins a cadet, i això, es una veritat indiscutible que els entrenadors hem de saber gestionar per poder motivar als jugadors sense perdre de vista que entenguin que competir es una conseqüència d’entrenar i d’entrenar be. Per tant, si tens la meitat dels partit per jugar, l’entrenador ha de buscar altres alternatives per trobar aquesta motivació i ja us dic que igualar la motivació d’un partit es molt, però que molt difícil.

 2. Quan un entrenador planifica una temporada busca trobar problemes per fer veure als seus jugadors la importància de millorar a cada entrenament i el millor problema es jugar davant d’un altre equip. També es possible donar-li la volta i veure que jugar partits i perdre’ls, gestionant sempre la manera de perdre, pot ser un gran problema d’on es pot treure or. 

3. Si enllacem la aquesta última frase, es podria presentar una teoria “conspirativa” davant del plantejament de la Federació. Posem el cas que el nostre equip perd de 50 a la primera volta i només 40 dies més tard es juga el partit de la segona volta, sigui on sigui el partit, i el nostre equip perd, per exemple de 25-30 punts. 

Creieu que seria possible no veure que això es una dada bona?. Com es pot negar la millora d’un equip?, i només parlo de resultat, i no de sensacions, que per a mi es més rellevant que el resultat.  Aquesta vara de mesurar es tant important, però tant important, que l’encert de la Federació Catalana de recuperar la competició en un encert majúscul. Tothom ho agrairem. Els jugadors els primers, els entrenadors els segons, els pares els tercers, malgrat que sempre hi ha algun que pensava que ja no havia de matinar el 50% de les jornades, i sobre tot, el basquetbol en general, per que difícilment mantindrem la flama viva d’aquest esport si no hi ha moviment els caps de setmana. No es pot permetre que el basquetbol resti una única activitat extraescolar. O no? 

Una primera fase razonable

La Federació Catalana de Basquetbol decidió, en esta nueva temporada, rectificar el funcionamiento de la primera fase de las categorías de promoción dando, bajo mi punto de vista, en giro efectivo y efectista, que se necesitaba desde la implantación en la temporada pasada. 

Para quien no recuerde que pasó, se lo resumo de manera rápida: La Federació Catalana decidió recortar la primera fase de la competición a sólo una vuelta, reduciendo los partidos, de octubre en diciembre a la mitad y jugándose entre 5 y 6 partidos en estos 3 meses. 

La Federació, a quien no se le puede negar que sea inmóvil, argumentó, entre otros motivos, la desigualdad entre equipos, al ser una primera fase sin claridad en el nivel competitivo de los equipos. O sea, ¿de que sirve jugar la segunda vuelta si en la primera vuelta, un equipo ha perdido de 50?. Más o menos, este era uno de los motivos que alguien, no la Federació oficialmente, argumentaba para hacer este cambio. Bien, como entrenador formador y con el culo rascado de sentarme en un banquillo, y sin ánimo de ser portavoz del resto de colegas entrenadores, a pesar de que creo coincidimos, al menos con los muchos que hablé en su momento, mi planteamiento es este: 

1. Todos los jugadores entrenan para competir, desde premini hasta cadete, y esto, es una verdad indiscutible que los entrenadores tenemos que saber gestionar para poder motivar a los jugadores sin perder de vista que entiendan que competir es una consecuencia de entrenar y de entrenar bien. Por lo tanto, si tienes la mitad de los partidos para jugar, el entrenador tiene que buscar otras alternativas para encontrar esta motivación y ya os digo que igualar la motivación de un partido es muy, pero que muy difícil. 

2. Cuando un entrenador planifica una temporada busca encontrar problemas para hacer ver a sus jugadores la importancia de mejorar en cada entrenamiento y el mejor problema es jugar ante otro equipo. También es posible darle la vuelta y ver que jugar partidos y perderlos, gestionando siempre la manera de perder, puede ser un gran problema de donde se puede sacar oro. 

3. Si enlazamos la esta última frase, se podría presentar una teoría “conspirativa” ante el planteamiento de la Federació. Ponemos el caso que nuestro equipo pierde de 50 en la primera vuelta y sólo 40 días más tarde se juega el partido de la segunda vuelta, sea donde sea el partido, y nuestro equipo pierde, por ejemplo de 25-30 puntos. 

Creéis que sería posible no ver que esto es un dato bueno?. Cómo se puede negar la mejora de un equipo?, y sólo hablo de resultado, y no de sensaciones, que para mí es más relevante que el resultado. Esta vara de medir es tan importante, pero tan importante, que el acierto de la Federació Catalana de recuperar la competición en un acierto mayúsculo. Todo el mundo lo agradeceremos. Los jugadores los primeros, los entrenadores los segundos, los padres los terceros, a pesar de que siempre hay alguno que pensaba que ya no tenía que madrugar el 50% de las jornadas, y sobre todo, el baloncesto en general, por que difícilmente mantendremos la llama viva de este deporte si no hay movimiento los fines de semana. No se puede permitir que el baloncesto sea una única actividad extraescolar. O no?