diumenge, 18 de novembre del 2012

No tot es més que una paraula

Fa unes setmanes vaig estar veient un dels molts partits de basquetbol que finalment acabo veient tots els caps de setmana. És tractava d’un sots 21 masculí, no diré els noms dels equips per que crec que aquesta situació pot ser extrapolable a qualsevol equip, però si us puc dir que em va sobtar molt, i difícilment ja m’espanta res, amb situacions darrera situacions, temps darrera temps. I em va sobtar per la exageració de les accions, cada vegada més greus, i sobre tot per el mal moment i situació que van escollir.

Comencem per el principi. Tinc la costum de situar-me en zones discretes de la graderia, per molts motius: per fer bones fotos (s’intenta) dels partits per la pàgina, per estar en un segon pla i poder gaudir del partit (i si et trobes algun conegut o coneguda en aquell moment sempre pots xerrar tranquilament, com efecte col.lateral important), per poder ser un anònim entre la gent, etc.... Aquell dia, vaig caure molt a prop de l’afició visitant. Bé vaig caure és un dir, per que bàsicament els que va caure van ells sobre meu ja que cada minut de partit que passava anaven ocupant més espai a la graderia i conseqüentment s’apropaven a la meva posició. Aquella afició visitant, com la gran majoria d’dobles eles, estava composada de parells, mars, germans, germanes, núvies...., que a nivell general molt be fins que dues o tres impresentables (per dir-ho tou) van voler la seva quota de protagonista, quan no els toca tenir de protagonisme. Van decidir que s’havia d’insultar a tot els que és mogués i que no fossin els seus fills. Àrbitre, jugadors locals, banqueta local, taula d’anotadors, tots eren víctimes del seu menyspreu, fregant fins tot, en alguns moments, l’amenaça. I ho dic així, per que feia moltíssim temps que no havia vist gent tant mal educada. I no per els insults, si no per la vehemència que feien servir en la seva exhibició d'absència de joc net, en un partit en el resultat era ampli per el locals, on no hi havia hagut cap acció fortuïta i no fortuïta entre jugadors i en definitiva un partit dintre de tots els límits esportius i on un equip guanya i l’altre perd, com defineix el reglament.
 
 

Arribat fins aquí, s’hauria de fer una reflexió davant aquests comportaments i pot ser seré contundent però el primer i únic objectiu tindria que ser fer desaparèixer aquestes lamentables actuacions. Hauríem d’aprendre d’altres esports que desgraciadament, no ho han sabut fer i després passa el que passa. Hem de fer desaparèixer aquestes actituds que volem afavorir el basquetbol, que només volen afavorir els seus propis interessos i és que, per posar un exemple (i sembla em referiré a uneixes minories que taquen la majoria), donis de la graderia sempre el meu fill ho fa tot bé, si falla és per que li han pegat, si no fa cistella és per que l’han agafat, si li assenyalen falta personal és per que l’àrbitre li te mania i s’estima molt als de l’equip contrari, si el seu propi entrenador el canvia és per que és un inútil (l’entrenador és clar), i així podria seguir amb 101 situacions. Hi han dues mancances importants d’educació, la personal i la basquetbolística o diguem esportiva en general. I com podem arreglar això?. Jo sempre he pensat que els clubs tenen la missió principal de formar personis i esportistes, i han de ser els mateixos clubs els que evitin aquestes desastroses actuacions. Tothom necessita normes i els clubs han de ser valents per tallar aquest problema que comporta molts factors simultanis: pèrdua d’imatge del club, cansament de l’entrenador i segons quins jugadors, actitud contagiosa amb la resta d’acompanyants, etc... No podem arribar a creure que el resultat ho justifica tot.

Particularment, com espectador, m’agrada gaudir d’un bon partit de bàsquet, si guanyen els meus perfecte però si no, dolenta sort, el bàsquet no deixa de ser un esport i com tal s’ha d’entendre. Com entrenador, vull que la meva funció sigui recolzada per la mateixa gent que ha d’educar als seus fills, si no, tot és un contrasentit. I un altre cosa, per anar a veure partits de basquetbol s’ha de conèixer el reglament, per que si vols tenir un mínim de raó......

No todo es más que una palabra

Hace unas semanas estuve viendo uno de los muchos partidos de baloncesto que finalmente acabo viendo todos los fines de semana. Se trataba de un sub 21 masculino, no diré los nombres de los equipos por que creo que esta situación puede ser extrapolable a cualquier equipo, pero si os puedo decir que me va sobtar mucho, y difícilmente ya me asusta nada, con situaciones última situaciones, tiempos detrás tiempos. Y me sorprendió por la exageración de las acciones, cada vez más graves, y sobre todo por el mal momento y situación que escogieron.

Empecemos por el principio. Tengo la costumbre de situarme en zonas discretas de la grada, por muchos motivos: para hacer buenas fotos (se intenta) de los partidos por la página, para estar en un segundo plano y poder disfrutar del partido (y si te encuentras algún conocido o conocida en aquel momento siempre puedes charlar tranquilament, como efecto colateral importante), para poder ser un anónimo entre la gente, etc.... Aquel día, caí muy cerca de la afición visitando. Bien caí se un decir, por que básicamente los que cayó van ellos sobre mío puesto que cada minuto de partido que pasaba iban ocupando más espacio a la grada y consecuentemente se acercaban a mi posición. Aquel afición visitando, como la gran mayoría de ellas, estaba composada de padres, madres, hermanos, germanas, novias...., que a nivel general mucho be hasta que dos o tres impresentables (para decirlo blando) quisieron su cuota de protagonista, cuando no los toca tener de protagonismo. Decidieron que se tenía que insultar a todo los que se moviera y que no fueran sus hijos. Árbitro, jugadores locales, banquillo local, mesa de anotadores, todos eran víctimas de su desprecio, rozando hasta todo, en algunos momentos, la amenaza. Y lo digo así, por que hacía muchísimo tiempo que no había visto gente tanto mal educada. Y no por los insultos, si no por la vehemencia que usaban en su exhibición de carencia de juego limpio, en un partido en el resultado era amplio por el locales, donde no había habido ninguna acción fortuita y no fortuita entre jugadores y en definitiva un partido dentro de todos los límites deportivos y donde un equipo gana y el otro pierde, como define el reglamento.

Llegado hasta aquí, se tendría que hacer una reflexión ante estos comportamientos y puede ser seré contundente pero el primero y único objetivo tendría que ser hacer desaparecer estas lamentables actuaciones. Tendríamos que aprender otros deportes que desgraciadamente, no lo han sabido hacer y después pasa el que pasa. Tenemos que hacer desaparecer estas actitudes que queremos favorecer el baloncesto, que sólo quieren favorecer sus propios intereses y se que, para poner un ejemplo (y parece me referiré a unas minorías que manchan la mayoría), desde la grada siempre mi hijo lo hace todo bien, si falla se por que le han pegado, si no hace cesta se por que lo han cogido, si le señalan falta personal se por que el árbitro le tiene manía y se estima mucho a los del equipo contrario, si su propio entrenador lo cambia se por que se un inútil (el entrenador se claro), y así podría seguir con 101 situaciones.

Hay dos carencias importantes de educación, la personal y la basquetbolística o digamos deportiva en general. Y como podemos arreglar esto?. Yo siempre he pensado que los clubes tienen la misión principal de formar personas y deportistas, y tienen que ser los mismos clubes los que eviten estas desastrosas actuaciones. Todo el mundo necesita normas y los clubes tienen que ser valientes para cortar este problema que comporta muchos factores simultáneos: pérdida de imagen del club, cansancio del entrenador y según qué jugadores, actitud contagiosa con el resto de acompañantes, etc... No podemos llegar a creer que el resultado lo justifica todo.

Particularmente, como espectador, me gusta disfrutar de un buen partido de baloncesto, si ganan mis perfecto pero si no, mala suerte, el baloncesto no deja de ser un deporte y como tal se tiene que entender. Como entrenador, quiero que mi función sea apoyada por la misma gente que tiene que educar a sus hijos, si no, todo se un contrasentido. Y otro cosa, para ir a ver partidos de baloncesto se tiene que conocer el reglamento, por que si quieres tener un mínimo de razón......