dilluns, 1 d’abril del 2013

Les 10 regles que han d'entendre's


Navegant per la xarxa vaig arribar a la pàgina web del CB Puig d’en Valls i em vaig trobar amb un simpàtic i enginyós banner adreçat als pares, amb 10 punts, que em va cridar l’atenció i no puc evitar fer la meva pròpia lectura i ampliació d’aquests punts. Cal dir però, que per sort per el nostre estimat esport, aquests casos es redueixen a personatges i situacions aïllades:


1. No donis instruccions. Cap pare dels que donen aquesta instrucció s’ha assabentat del caos mental que produeix en el nen fer això?. Dues accions a realitzar de dos referents diferents ....

2. No em cridis en públic. Benvolguts pares, us heu de donar compte de que no es el vostre torn i si podem o no estar d’acord de que un crit a temps pot estar be, qualsevol moment que escolliu abans, en i després del partit, no es propici.

3. No li cridis a l’entrenador. Com ja he comentat abans, es vulgui o no, l’entrenador es un referent particular del jugador. Penseu que mai us podrà substituir i que potser si que estigui verd de coneixements quan entreni al vostre fill, però ni vosaltres veu néixer pares ni ell entrenador. Respecteu-lo i respectareu al vostre fill.

4. No menyspreïs als meus companys. No hem de caure en l’error de fer bo al menys dolent. El teu fill només competeix amb ell mateix i desgraciadament, a vegades, amb tu. El teu fill sense l’equip no arribarà enlloc i això li has de transmetre des del primer minut.

5. No menyspreïs a l’altre equip. No estimat pare, això no es una guerra. Només es competitivitat. No hi ha enemic, només competidor amb un altre color de samarreta. L’equip contrari es un grup d’amics que vol ser millor que tu i no podem permetre que el teu entengui que val tot per guanyar. Aleshores, ho hem perdut quasi tot.

6. No menyspreïs als àrbitres. Tant o més important que qualsevol dels punts anteriors. Iniciem el camí de la comprensió entenent que l’àrbitre, jove també, està en plena formació, i es pot equivocar i s’ha d’equivocar per ser millor, i fem un parèntesi en que els àrbitres tenen un caràcter especial (podríem posar sobre la taula el famós tema de que va ser primer si l’ou o la gallina, però això mereix més temps, que ara no correspon), però diu molt de la educació del jugador si respecte a l’àrbitre. Voleu que sigui així?.

7. No perdis la calma. Tots tenim problemes i frustracions en la complicada vida actual però ha de ser el nostre fill qui ho pagui?. Quan veig els pares exaltats, amb desconeixement propi del reglament i de la dinàmica d’un esport propi com es el basquetbol, em trasllado a un estadi de futbol. Exemple per el vostre fill?.

8. No em donis lliçons sobre els meus errors després del partit. Els pares voleu seguir essent el “far que guia el camí” del vostre fill i per això us permeteu ser els entrenadors assistents després del partit. La millor assistència després del partit es reconfortar en la derrota i felicitar en el derrota i sobre tot, premiar l’esforç tant haver acabat per davant o per darrera en el marcador. No sigueu entrenadors, no us pertoca.

9. No t’ho oblidis de riure’t i divertir-te. Hi ha un fet demostrat i demostrable, i es que el nen, quan fa una acció positiva o negativa, primer mira a la graderia i després a la banqueta. Us busca. No seria millor que trobés un somriure cada vegada que gira el cap?.  Penseu en el que transmeteu cada vegada que us mira.

10. No oblidis de que només es un joc, ho faré el millor que pugui, però difícilment em converteixi en la propera súper estrella. Pot ser aquesta frase resumeixi allò important en els 10 punts. Entenem el basquetbol de formació com un esport de competició, un joc, que transmet uns valors com el companyerisme, sacrifici, esforç, etc.., i que forma part de la educació dels nens. No ho convertim en el Io de Freud.

Crec que hauria de ser obligatori que existissin més iniciatives, com la del CB Puig d’en Valls. No em serveix només el Codi Ètic de la Federació Catalana (que això també es contingut per un altre article nou) i crec que estaríem davant d’un nou camí si tots els clubs unifiquessin aquest important concepte. Tothom entendria la gran importància dels pares en el mon del basquetbol.


Las  10 regles que deben entenderse

Navegando por la red llegué a la página web del CB Puig d’en Valls y me encontré con un simpático e ingenioso banner dirigido a los padres, con 10 puntos, que me llamó  la atención y no puedo evitar hacer mi propia lectura y ampliación de estos puntos. Hay que decir pero, que por suerte para nuestro querido deporte, estos casos se reducen a personajes y situaciones aisladas:

1. No des instrucciones. ¿Ningún padre de los que dan esta instrucción se ha enterado del caos mental que produce en el niño hacer esto?. Dos acciones a realizar de dos referentes diferentes ....

2. No me grites en público. Queridos padres, debeis daros cuenta de que no se vuestro turno y si podemos o no estar de acuerdo de que un grito a tiempo puede estar bien, cualquier momento que escojais antes, en y después del partido, no es propicio.

3. No grites al entrenador. Cómo ya he comentado antes, se quiera o no, el entrenador es un referente particular del jugador. Pensad que nunca os podrá sustituir y que quizás si que esté verde de conocimientos cuando entrene a vuestro hijo, pero ni vosotros nacisteis padres ni él entrenador. Respetadlo y respetaréis a vuestro hijo.

4. No desprecies a mis compañeros. No tenemos que caer en el error de hacer bueno al menos malo. Tu hijo sólo compite con él mismo y desgraciadamente, a veces, contigo. Tu hijo sin el equipo no llegará en ninguna parte y esto lo tienes que transmitir desde el primer minuto.

5. No desprecies al otro equipo. No estimado padre, esto no es una guerra. Sólo es competitividad. No hay enemigo, sólo competidor con otro color de camiseta. El equipo contrario es un grupo de amigos que quiere ser mejor que tú y no podemos permitir que el tuyo entienda que vale todo para ganar. Entonces, lo hemos perdido casi todo.

6. No desprecies a los árbitros. Tanto o más importante que cualquiera de los puntos anteriores. Iniciamos el camino de la comprensión entendiendo que el árbitro, joven también, está en plena formación, y se puede equivocar y se tiene que equivocar para ser mejor, y hacemos un paréntesis en que los árbitros tienen un carácter especial (podríamos poner sobre la mesa el famoso tema de que fue primero si el huevo o la gallina, pero esto merece más tiempo, que ahora no corresponde), pero dice mucho la educación del jugador si respecto al árbitro. ¿Queréis que sea así?.

7. No pierdas la calma. Todos tenemos problemas y frustraciones en la complicada vida actual pero ¿tiene que ser nuestro hijo quién lo pague?. Cuando veo los padres exaltados, con desconocimiento propio del reglamento y de la dinámica de un deporte propio como es el baloncesto, me traslado a un estadio de fútbol. ¿Ejemplo por vuestro hijo?.

8. No me des lecciones sobre mis errores después del partido.
Los padres queréis seguir siendo el “faro que guía el camino” de vuestro hijo y por eso os permitís ser los entrenadores asistentes después del partido. La mejor asistencia después del partido es reconfortar en la derrota y felicitar en el derrota y sobre todo, premiar el esfuerzo tanto haber acabado por delante o por detrás en el marcador. No seáis entrenadores, no os corresponde.

9. No te lo olvides de rierte y divertirte. Hay un hecho demostrado y demostrable, y es que el niño, cuando hace una acción positiva o negativa, primero mira a la grada y después al banquillo. Os busca. ¿No sería mejor que encontrara una sonrisa cada vez que gira la cabeza?. Pensad en lo que transmitís cada vez que os mira.

10. No olvides de que sólo es un juego, lo haré el mejor que pueda, pero difícilmente me convierta en la cercana súper estrella. Puede ser esta frase resuma todo lo importante en los 10 puntos. Entendemos el baloncesto de formación como un deporte de competición, un juego, que transmite unos valores como el compañerismo, sacrificio, esfuerzo, etc.., y que forma parte de la educación de los niños. No lo convirtamos en el Yo de Freud.

Creo que tendría que ser obligatorio que existieran más iniciativas, como la del CB Puig de en Valls. No me sirve sólo el Código Ético de la Federación Catalana (que esto también es contenido por otro artículo nuevo) y creo que estaríamos ante un nuevo camino si todos los clubes unificaran este importante concepto. Todo el mundo entendería la gran importancia de los padres en el mundo del baloncesto.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada