La segona edició dels Premis Molt Bàsquet ens
donava dues sensacions totalment diferents. Una primera, en forma d’alegria per
la bona acollida de la primera edició i també per la il·lusió de seguir fent
una cosa única a la nostra ciutat i pot ser a Catalunya, si exceptuem els
premis donats per mitjans de comunicació professionals. La segona, un pèl
d’angoixa per fer-ho en el millor marc cultural de la ciutat i amb 550
localitats per omplir i tenir el repte de fer-ho igual que a la primera edició.
La primera sensació va ser la bona i des de www.territoribc.com i l’Associació
d’Història del Bàsquet Colomenc teníem clar que era el moment per consolidar
els Premis. La preparació va ser eterna: persecució dels assistents per a la
seva confirmació, la baixa a última hora de la nostra alcaldessa, que va ser la
primera que va respondre en voler assistir i que desgraciadament, les seves
obligacions politiques li van impedir estar amb tots nosaltres, i sobre tot,
que tot estigués a punt, per que el Teatre Josep Maria de Sagarra acollís al
basquetbol colomenc.
Capítol a part mereixen el patrocinadors de l’event. Tots
els patrocinadors de fa un any ens van tornar a fer costat: Bar La Lola, Xòcala, Peluqueria
Barroso, Complex Esportiu Torribera, Isabel Muñoz i Pulcinella Ristorante van
ser fidels altre cop i a més, es van unir quatre patrocinadors més (Impremta
Condal, La Tienda,
Criven Xarcuters i Zafiro Tours) que esperem ens acompanyin l’any que ve també.
Moltes gràcies a tots 10. Agrair també tota la feina feta per els membres de
l’Associació d’Història del Bàsquet Colomenc, incansables durant tot l’acte i
també a la Tarda
Solidària del Poliesportiu de La Bastida, i el de la Lola Garrido, també
incansable des de la zona audiovisual. Agrair a l’Ajuntament i així com els
seus representants, tant el seu suport com la seva presència a l’acte. I com no, a tot el personal del Teatre, per
la seva orientació i la seva empenta per que els Premis Molt Bàsquet sortissin
a la perfecció.
Però parlem dels Premis. Domingo i jo, superat l’esglai de la
primera edició, crec que varem estar més acceptables en aquesta segona edició.
Els més de 500 assistents ens van ajudar a estar més “sueltos” i malgrat haurem
d’arreglar molt la posta en escena, crec que va ser satisfactori. Pel que fa al
guió audiovisual, crec que la novetat del vídeo musical va ser un encert,
malgrat no superessin el minut i mig de durada. Pot ser s’hauria de pensar en
introduir la imatge del vídeo, però be, tot al seu temps. Un altre dels trets
diferencials dels premis sigui possiblement aquests premis esportius amb
finalistes on el sobre desvetlla al guanyador i que al mateix temps pugen
espectacularment els decibels de la sala. Malgrat alguna corrent d’opinió, de
manera molt respectable, pugi dir que hi ha dos finalistes que s’emporten “el
pal” de no guanyar, m’agradaria argumentar que els Premis Molt Bàsquet neixen
per promocionar el basquetbol de la nostra ciutat i per reconèixer el treball
ben fet i els tres finalistes ja són guanyadors d’aquest reconeixement.
Però
crec que la característica principal dels Premis Molt Bàsquet està sent
l’emoció, més que l’any passat, i que difícilment podrem superar a la tercera
edició. Persones que creien que mai el basquetbol dels “seus” els retria
l’homenatge que mereixen, de sobte ho troben real i tot el basquetbol colomenc,
al menys el que cap al Teatre Josep Maria de Sagarra, admira als seu herois del
passat. L’emoció d’Andreu Vergès, l’agraïment de Rosa Marco o l’arrencada
d’aplaudiments de la sala davant la veu entretallada de Carlos Broncano, per
citar tres ràpids i inoblidables moments, fan que els Premis Molt Bàsquet a més
de tenir una funció tinguin un sentit.
El sentido de los Premis Molt Bàsquet
La segunda edición de los Premis Molt Bàsquet nos daba dos
sensaciones totalmente diferentes. Una primera, en forma de alegría por
la buena acogida de la primera edición y también por la ilusión de
seguir haciendo una cosa única a nuestra ciudad y puede estar en
Catalunya, si exceptuamos los premios dados por medios de comunicación
profesionales. La segunda, un pelo de angustia para hacerlo en el mejor
marco cultural de la ciudad y con 550 localidades para llenar y tener el
reto de hacerlo igual que a la primera edición.
La primera sensación
fue la buena y desde www.territoribc.com y la Associació d'Història del
Basquetbol Colomenc teníamos claro que era el momento para consolidar
los Premios. La preparación fue eterna: persecución de los asistentes
para su confirmación, la baja a última hora de nuestra alcaldesa, que
fue la primera que respondió en querer asistir y que desgraciadamente,
sus obligaciones politiques le impidieron estar con todos nosotros, y
sobre todo, que todo estuviera a punto, por que el Teatre Josep Maria de
Sagarra acogiera al baloncesto colomense. Capítulo aparte merecen el
patrocinadores del event. Todos los patrocinadores de hace un año nos
volvieron a apoyar: Bar Lola, Xòcala, Peluqueria Barroso, Complexe Esportiu Torribera, Isabel Muñoz y Pulcinella Ristorante fueron fieles
otra vez y además, se unieron cuatro patrocinadores más (Imprenta
Condal, La Tienda, Criven Xarcuters y Zafiro Tours) que esperamos nos
acompañen el año que viene también. Muchas gracias a los 10. Agradecer
también todo el trabajo hecho por los miembros de la Asociación de
Historia del Baloncesto Colomenc, incansables durante todo el acto y
también por la tarde Solidaria del Poliesportiu de La Bastida, y el de
Lola Garrido, también incansable desde la zona audiovisual. Agradecer al Ayuntamiento y así como sus representantes, tanto su apoyo como su
presencia al acto. Y como no, a todo el personal del Teatro, por su
orientación y su empujón por que los Premis Molt Bàsquet salieran a
la perfección.
Pero hablamos de los Premios. Domingo y yo, superado el
susto de la primera edición, creo que varem estar más aceptables en esta
segunda edición. Los más de 500 asistentes nos ayudaron a estar más
“sueltos” y a pesar de tendremos que arreglar mucho la posta en escena,
creo que fue satisfactorio. En cuanto al guion audiovisual, creo que la
novedad del vídeo musical fue un acierto, a pesar de no superaran el
minuto y medio de duración. Puede ser se tendría que pensar al
introducir la imagen del vídeo, pero be, todo a su tiempo. Otro de los
disparos diferenciales de los premios sea posiblemente estos premios
deportivos con finalistas donde el sobre desvela al ganador y que al
mismo tiempo suben espectacularmente los decibelios de la sala. A pesar
de alguna corriente de opinión, de manera muy respetable, suba decir que
hay dos finalistas que se llevan “el palo” de no ganar, me gustaría
argumentar que los Premis Molt Basquet nacen para promocionar el
baloncesto de nuestra ciudad y para reconocer el trabajo muy hecho y los
tres finalistas ya son ganadores de este reconocimiento.
Pero creo que
la característica principal de los Premios Molt Bàsquet está siendo
la emoción, más que el año pasado, y que difícilmente podremos superar a
la tercera edición. Personas que creían que nunca el baloncesto de los
“suyos” los rendiría el homenaje que merecen, de repente lo encuentran
real y todo el baloncesto colomenc, al menos el que hacia el Teatro
Josep Maria de Sagarra, admira a sus héroes del pasado. La emoción
de Andreu Vergès, el agradecimiento de Rosa Marco o el arranque de
aplausos de la sala ante la voz entrecortada de Carlos Broncano, para
citar tres rápidos e inolvidables momentos, hacen que los Premis Molt Bàsquet además de tener una función tengan un sentido.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada